Después de un largo periodo de inactividad, nos vemos con la obligación moral de explicar la situación política en el Valle de Arán, que también afecta, como no, a la reserva.
Casi 900 años después, volvemos a estar en el punto de mira como moneda de cambio, ¿como hemos llegado a esta situación?
E aquí un analisis sencillo y rápido.
Començarem amb el més importat de la institució de l’Aran.
Veient les maniobres politico-empresarials del senyor Francesc Xavier Boya entenem l’iterés que hi te en vers a l’Aran.
-Que no va dimitir de diputat per dedicar-se en exclusiva a exercir de Síndic, com la majoria d’Aranesos varem demanar a les urnes. Senyors del PSC us imagineu que Montilla preferís estar al congrés, que ser President de Catalunya?.
-Veient que a les eleccions al Parlament del 2006 no va se reelegit . Havent de dimitir el diputat Joaquim LLena per donar-li lloc a Francesc Boya.
Amb tot això entenem que el seu interès es purament econòmic i te un seriós compromís amb PSC. Deixi’m dir que la dualitat que anunciava per fer forta la seva candidatura haurà donat els seus fruits econòmics, però no pas els que esperàvem d’àmbit polític..
A UA ja en deuen estar preparant alguna. Idea i ganes per confondre la gent no els hi falta, disposen d’un gran equip de trobadors. Estic segur que si PSC no aconsegueix reeditar la Presidència del Govern UA es desvincularà d’aquest partit, sempre més propi d’uns mercenaris que no d’un projecte amb compromís per a la ciutadania, que al final, quan els votem, encara ara no sabem a qui o a que votem.
Poden donar gràcies als de CDA, que no fan conflicte amb la situació, fàcil ho tindrien. Demostra que l’Aran està per sobre de qualsevol interès o disciplina de partit.
